En primer lloc voldria destacar i agrair el nivell de confiança que m’han concedit els Presidents d’empreses industrials familiars catalanes amb els que he tingut i tinc el plaer de col•laborar a la vegada que expressar-los-hi el meu reconeixement més sincer.

De les diferents, amables i eficaces entrevistes que he mantingut, destacaria sens dubte la seva major singularitat: la seva necessitat constant d’excel•lència.

Em comenten que es senten perfeccionistes. No ho considero així ja que quan realitzen el seu treball, encara que el millorin constantment, sí que saben adonar-se’n de que van acabant i complint etapes i per tant considero que són uns perfeccionadors ja que entenc que per a ells, la seva feina és quelcom més, la consideren una obra i per tant li donen el major grau possible d’excel•lència, és a dir, de superior qualitat i que sobretot el fan digne d’una singular estima.

Perfeccionar-se és avançar-se, és desenvolupar i innovar. Així doncs podríem definir també el camí, la raó de ser de l’empresa industrial com una necessitat continuada de perfeccionament, i aquesta mateixa obligació la fa forta i l’allibera amb la finalitat de mantenir-la en la seva independència i de situar-la en el lideratge.

Com transmetre a l’organització, des de Presidència, criteris d’excel•lència?. Només hi ha una forma, creant l’excel•lència en la nostra organització, i a tots els nivells i a totes les àrees, supervisant i controlant.

Quan estudiem i treballem el Consell d’Administració, el definim com l’òrgan màxim de gestió de les empreses, essent la Direcció General un òrgan d’execució.

Amb l’objectiu de conduir el Consell d’Administració cap a un consell eficaç i que es constitueixi com l’òrgan de control i com factor d’equilibri entre els diferents col•lectius que formen l’empresa haurà de complir les funcions següents:

1. Supervisar i controlar, en sentit ampli la marxa de l’empresa.